Entre desig i desig

Fa dies que no escric en el calendari que hi tenim a la cuina. Les fines ratlles dibuixades al dessota de cada número són pràcticament buides. Els dilluns es miren als dimarts, i així els uns als altres. Estranyats com jo, no entenen tant de silenci. Potser sigui que els seus predecessors varen estar massa replets de notes i aquests, no s'ho acabin de creure. Que ni poc ni passa. Potser que les coses que planifiquem ens facin sentir una mica més vius.

Fa dies que entre les vuit i les vuit, em pregunto si tot això haurà servit d'alguna cosa. Fa dies que el temps s'ha fet bombolla menuda per on veig deambular la vida. I m'emociona el sol fet de pensar en les il·lusions plantades a la terra humida de l'enorme test de fang que hi ha al pati de casa.

Entre desig i desig, desitjo com mai un maig d'esperança. I un juny. I un sempre més de poesia, com la d'Aute, que “Jamás miro el reloj. Que nunca dice adiós. Solo hasta mañana.”


Anna Molina

                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro