Fins al mai

Fes-ne dolç tapís
de l'amargura que perviu.
Mira'm les mans
com s'enyoren de tu,
observant com desclou
la teva pell,
suau tessitura
que me n'impregna.

Sobrevisc al deliri
que se'm desperta
quan no hi ets,
i un cop s'enceta
l'esclat del teu cos
s'apaivaguen
les emocions.

M'aferro a tu
fins al mai.


Anna Molina

                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Començar de nou

A cinc-cents quilòmetres

Tot esdevé veritat