El dolç comiat dels estornells

-
D'un temps cap aquí
no fa pas cara de febrer.
I del gener, ja gairebé
ningú en parla.
El fred s'amaga vergonyós
rere els pàmpols desfets,
i el sol del matí despulla
encara amb tacte
el gebre de la nit.
 
Ningú ho diria
que som a l'hivern,
llevat del vol curt i ras
d'aquest cel que respon
els meus dubtes,
i que amb la boca petita
m'anuncia el dolç comiat 
dels estornells.
 
 
Anna Molina
 
Fotografia: Ramon Urgell
 

Comentaris

  1. Carme Rosanas29 d’abril del 2021, a les 8:45

    Els estornell mereixen aquest poema per regalar-nos tanta bellesa. Els en retornes tu també la teva part, magnífica en aquest poema.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Emprendre el vol

-
Imatge
Emprendre el vol     amb les ales reeixides   i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió   d'una veu sincera   que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund   i les ganes de viure   amb el respir serè   i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls   entendrits i alhora confiats,   que romanc en la quieta espera   que just després, ha de venir   a emprendre el vol.   Anna Molina
Més informació

Per un batec del teu cor

-
Imatge
Per un batec del teu cor compartint la plàcida música dels estels, allà on les emocions descansen en camps de cotó i els sentiments són a tocar del cel. Per un batec del teu cor sóc capaç de tremolar amb cada afinació, traspassant el llindar dels bells núvols fins a retrobar l'afinitat en els petits detalls. Per un batec del teu cor es fa visible tot allò tan essencial, cultivant l'amor que creix més fort que mai i que fa dels nostres lligams un tresor. Anna MC
Més informació

Quan tu hi ets

-
Imatge
L’aire avui fa olor De blau sedós De sal que es desfà De núvols refugi De música que oneja.   L’aire avui fa la teva olor La que mastego amb cura La que em parla suau La que em torna a casa Quan tu hi ets.   Anna Molina   Fotografia: Roser Urgell        
Més informació