Sota les runes

Sota les runes d’aquest temple esblanqueït hi ha les restes d’un mar de núvols fet trencadissa, un temps on poder viatjar en qualsevol moment del dia, un retorn persuasiu, una gàbia sempre oberta i algun que altre naufragi per aigües incertes. A les seves entranyes ja ningú no atura el fred rellotge encallat en la seva pròpia sorra, amb tot de paraules sepultades de pols esbargida per les esquerdes més profundes.

A fora fa un vent estrany que fa volar els pensaments. I una carícia arriba com aigua beneïda i s’escampa, tendrament, pels ciments que sostenen tota una vida que acaba ressorgint sempre, entossudida, de sota les runes.

 

Anna Molina


 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro