Plenitud de vida

Un dia no massa llunyà
tinc pensat fer-me un petit hort
on pugui llaurar la tendresa.
On les paraules creixin dedins,
renaixent-ne llavors d’esperança.
 
I quan la terra sigui buida
de versos que hauran marcit,
la vessaré una i altra vegada
amb el teu somriure que és pertot
i és per a mi, plenitud de vida.
 
 
Anna Molina
 
 
Fotografia: Roser Urgell
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Petons d'una mare

Catifes de llum

I és amb tu