Plenitud de vida

Un dia no massa llunyà
tinc pensat fer-me un petit hort
on pugui llaurar la tendresa.
On les paraules creixin dedins,
renaixent-ne llavors d’esperança.
 
I quan la terra sigui buida
de versos que hauran marcit,
la vessaré una i altra vegada
amb el teu somriure que és pertot
i és per a mi, plenitud de vida.
 
 
Anna Molina
 
 
Fotografia: Roser Urgell
 

Comentaris

  1. Els horts són molt bonics, m'agraden molt, però aquest teu és molt especial, ple de tendresa, de somriures i d'esperança.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Et ploro

Que bé tenir-nos