Només a estones

El dia ja comença

a clarejar ben d’hora.

M’agrada l’agradable sensació

del seu blau al meu damunt.

La seva essència càlida, serena,

em referma el sentit de les coses.

És com si l’entorn i jo despertéssim

d’un somni abaltit.

 

Mudo el pas percebent-me

des de la més fonda llunyania,

que amb un fil de veu em suplica

abraçar-me amb fermesa

al sopluig de l’instant i que la vida

esdevingui així, encara que sigui 

només a estones.

 

 

Anna Molina 

 

 

 

 Fotografia: Roser Urgell