Només a estones

El dia ja comença
a clarejar ben d’hora.
M’agrada l’agradable sensació
del seu blau al meu damunt.
La seva essència càlida, serena,
em referma el sentit de les coses.
És com si l’entorn i jo despertéssim
d’un somni abaltit.
 
Mudo el pas percebent-me
des de la més fonda llunyania,
que amb un fil de veu em suplica
abraçar-me amb fermesa
al sopluig de l’instant i que la vida
esdevingui així, encara que sigui 
només a estones.
 
 
Anna Molina 
 
 
 
 Fotografia: Roser Urgell

Comentaris

  1. Ah! Si sempre ens aixopluguéssim en l'instant! Com seria de diferent la vida. Però potser l’important és saber-ho fer, encara que no sigui sempre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro