Només a estones
El dia ja comença
a clarejar ben d’hora.
M’agrada l’agradable sensació
del seu blau al meu damunt.
La seva essència càlida,
serena,
em referma el sentit de les
coses.
És com si l’entorn i jo
despertéssim
d’un somni abaltit.
Mudo el pas percebent-me
des de la més fonda
llunyania,
que amb un fil de veu em
suplica
abraçar-me amb fermesa
al sopluig de l’instant i que
la vida
esdevingui així, encara que
sigui
només a estones.
Anna Molina
Fotografia: Roser Urgell
Ah! Si sempre ens aixopluguéssim en l'instant! Com seria de diferent la vida. Però potser l’important és saber-ho fer, encara que no sigui sempre.
ResponElimina