Plenitud de vida

-

Un dia no massa llunyà
tinc pensat fer-me un petit hort
on pugui llaurar la tendresa.
On les paraules creixin dedins,
renaixent-ne llavors d’esperança.
 
I quan la terra sigui buida
de versos que hauran marcit,
la vessaré una i altra vegada
amb el teu somriure que és pertot
i és per a mi, plenitud de vida.
 
 
Anna Molina
 
 
Fotografia: Roser Urgell
 

Comentaris

  1. Carme Rosanas29 d’abril del 2021, a les 8:58

    Els horts són molt bonics, m'agraden molt, però aquest teu és molt especial, ple de tendresa, de somriures i d'esperança.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

-
Imatge
L’aire avui fa olor De blau sedós De sal que es desfà De núvols refugi De música que oneja.   L’aire avui fa la teva olor La que mastego amb cura La que em parla suau La que em torna a casa Quan tu hi ets.   Anna Molina   Fotografia: Roser Urgell        
Més informació

Emprendre el vol

-
Imatge
Emprendre el vol     amb les ales reeixides   i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió   d'una veu sincera   que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund   i les ganes de viure   amb el respir serè   i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls   entendrits i alhora confiats,   que romanc en la quieta espera   que just després, ha de venir   a emprendre el vol.   Anna Molina
Més informació

La bellesa

-
Imatge
La bellesa són els petits instants que arriben i se'n van, però que sempre ens queda la seva essència, alegre i lliure com el vol d'un ocell. La bellesa ets tu i tot el que em fa pensar-t'hi, els petits detalls que compartim quan el sol es lleva i la lluna se l'endú, les converses a taula quan encara ens queden coses per dir i el temps i la feina a fer ens esperen, impacients, al revolt de l'escala. El cafè fumejant i l'olor escampant-se pertot, els plats a l'aigüera i de fons algú que pregona el que passa al món. La vida s'entén per arreu. I tu hi ets amb mi en la immediatesa dels petits moments que arriben i se'n van, que s'esvaeixen, que ens deixen aquell regust tan dolç de la seva sublim bellesa. De la mel als llavis. De tot allò etern.   Anna Molina          
Més informació